Quan la cultura serveix de reclam turístic

En els últims mesos he estat de viatge a Pamplona i a Roma entre d'altres ciutats. Dos exemples que em serveixen a la perfecció per justificar el títol d'aquest article. En moltes ocasions alguna cosa relacionada amb la cultura serveix per decidir a algú abans de fer un viatge. Depèn de les prioritats, els gustos i les predileccions de cadascun, però és més que evident que un museu, un edifici o una escultura poden servir a una ciutat per atraure un bon número de turistes. Ara bé, avui em vull centrar en un parell d'exemples d'una publicitat indirecta que ha beneficiat i molt a les dues ciutats citades. La primera és Pamplona, coneguda mundialment pels seus sanfermins. Un bon dia l'escriptor Ernst Hemingway va descobrir aquesta tradicional festa de la capital navarresa i s'hi va aficionar tant que va repetir durant anys i anys. Fins i tot li va dedicar un llibre, 'Fiesta', que ha servit per fer una difusió brutal dels 'encierros' i de totes les festes relacionades amb el patró de la ciutat en general. Avui dia un monument al costat de la plaça de braus serveix perquè la ciutat de Pamplona li faci el seu particular homenatge i li doni d'una manera peculiar les gràcies. I no és per menys, perquè cada any a partir del 6 de juliol (dia del 'chupinazo' que dóna el tret de sortida a la festa) els carrers de la ciutat s'omplen de milers i milers d'estrangers que un bon dia van conèixer els sanfermins a través de les lletres de Hemingway i que han traslladat aquesta tradició a les posteriors generacions.

L'altre exemple l'he trobat aquesta setmana a Roma. Sempre m'he preguntat qui dissenya els souvenirs d'una ciutat. M'agrada molt tafanejar a les botigues d'aquest tipus d'articles i trobo que els dissenyadors d'aquests productes tenen molt poca originalitat. Ja pots estar a Via Cavour, al costat de la Fontana di Trevi o al Vaticà que tots els productes que hi ha són exactament els mateixos. Entre tots ells m'han cridat l'atenció dos per diferents aspectes. El primer és de caire anecdòtic. En un munt de draps de cuina, samarretes... apareix un mapa d'Itàlia amb els diversos tipus de pasta, pizza o formatge envoltat pels països fronterers. Al costat dret s'hi troba Eslovènia, a qui el dissenyador de torn va representar amb l'antiga bandera de Iugoslàvia. No crec que massa eslovens s'hagin comprat cap producte d'aquests. L'altra cosa que m'ha sorprès ha estat veure com un altre tret cultural ha servit com a reclam turístic per la ciutat romana. Es tracta de la pel·lícula 'Vacaciones en Roma', en anglès 'Roman Holiday' i en italià 'Vacanze Romane'. Tot un clàssic del cinema mundial que va rebre set nominacions als Oscars enduent-se finalment tres, entre els que destaca el d'Audrey Hepburn com a millor actriu principal. Des de samarretes, postals o calendaris fins a la recomanació de guies turístiques de recórrer la ciutat en moto emulant als protagonistes del film, la ciutat de Roma agraeix d'aquesta altra forma que un bon dia una pel·lícula anés de meravella per portar més turistes als seus carrers. En definitiva, dues maneres diferents per dues ciutats diferents però que al cap i a la fi van tenir un premi comú: augmentar el nombre de visitants arran d'un patrimoni cultural aliè, en un cas un llibre i en l'altre una pel·lícula.