Dissabte marxo de vacances. De fet, fa unes setmanes que estic a l'atur però fins ara havia estat enfeinat. D'entrada estaré uns dies a Roma, ciutat que no he vist mai i que tenia ganes de visitar. I aprofitant aquesta excusa barata del viatge a Itàlia actualitzo avui el bloc recomanant un autor barceloní que segurament molts de vosaltres coneixereu per la seva faceta televisiva a Plats bruts, Majoria Absoluta, Polònia o Crackòvia entre d'altres sèries i programes, però que també canta i no ho fa malament.Em refereixo a Bruno Oro, l'imitador d'Ángel Acebes a Polònia entre altres molts papers. Segons explica ell mateix en més d'una entrevista, ha decidit no cantar en castellà o català per vergonya, i aprofita l'idioma de la seva família napolitana per composar lletres en italià. La veritat és que el discurs de les cançons en moltes ocasions és absurd, dedicant-li temes a la mozzarella per exemple. Però no està malament en dies de relax posar-se Bruno Oro de fons i gaudir de la seva música o, directament, anar a veure l'espectacle teatral que porta com a nom 'Napoli', és a dir, el mateix títol que el del seu primer disc. Podria ser una bona banda sonora pel viatget per la capital italiana ara que tant està de moda fer àlbums digitals i muntatges audiovisuals amb les fotos dels viatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada