Per quan un replantejament?

Avui s'ha fet públic l'Annuari SGAE de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals. Un any més, per variar, l'informe parla de pèrdues econòmiques i de descens de vendes. Francisco Galindo, el director general de l'SGAE, ha estat l'encarregat de valorar les dades proposant un anàlisi per separat de cada sector perquè per ell alguns sectors són "preocupants" i d'altres "esperançadors". Jo proposo continuar fent lectures generals, a veure si així ens adonem tots plegats que alguna cosa de tota la cadena no funciona.

Evidentment no puc fer lectures massa acurades de l'annuari perquè no tinc totes les dades que té l'SGAE, però hi ha coses que salten a la vista des de fa molt de temps. Estic d'acord en que la crisi ha afectat. Sense anar més lluny, s'han fet menys concerts i per primera vegada des del 2001 el número d'espectadors que ha anat a veure música en directe ha baixat (ho ha fet un 8.4 %). Però culpar a la crisi d'aquest descens constant del número de vendes seria fer una lectura massa simple alhora que hipòcrita.

La xifra de vendes disminueix justament al mateix ritme que augmenta el de descàrregues per Internet. Una cosa que trobo bastant lògica en els temps que corren. De petit recordo que amb un parell de setmanades m'arribava per poder comprar-me algun cassette que estigués bé i acabés de sortir. Ara cada novetat en CD no baixa dels 18 o 20 euros, i el pitjor de tot és que com en el món de l'agricultura, bona part d'aquestes quantitats no van a parar als pagesos/autors sinó que es queden pel camí entre intermediaris (discografies) i impostos. Lògic, doncs, que preferim descarregar-nos el disc de franc que no pas pagar 20 euros per molt que sigui original, oi?

L'única notícia positiva de l'estudi és l'augment de les estadístiques del cinema, ajudat en bona part per les superproduccions que hi va haver l'any passat i també per l'estrena de la tecnologia 3D. Bé, això i també el que gairebé cada any puja també, és a dir, les descàrregues legals per Internet. La facturació de la música en general ha descendit un 17%, però el mercat digital d'aquesta ha augmentat un 4% respecte l'any anterior ocupant ja una quota de mercat del 15.3%. Sembla evident per on passa el futur de la indústria musical, no? La venda de discos no deixa de baixar, les descàrregues per Internet van en augment, l'ús de reproductors portàtils està a l'ordre del dia en la majoria de consumidors i les despeses de producció serien inferiors venent directament en xarxa en comptes de fer-ho en CD. A què esperen, doncs, a potenciar el mercat digital i fer front a la pirateria justament a través del mateix mitjà i amb preus competents? O és que potser hi ha massa interessos de discografies i organismes al darrere com per fer el pas definitiu? I mentrestant ens quedem amb el titular fàcil de 'La piratería se ceba con la industria musical'. Potser fent un replantejament la cosa seria ben diferent.